"(...)
Però l'hivern és cru i l'estiu àrid.
Només em salva, oidà, el gest
càlid i viu de l'última paraula. "
Segundo: el día mundial de la poesía, 21 de marzo. Entre otras cosas, nos ha regalado un poema del poeta de Menorca Ponç Pons, que transcribo para memoria de todos:
Des d'una illa de mots,
entre ullastres i llibres,
mentre sent escoltant
la bellesa del vent
que escriure és respirar,
comprendre, fer l'amor
i l'art ens humanitza,
t'ho diré passional:
t'estim i sense tu
res tindria emoció
ni seria tan cert
açò que en diuen viure.
Amb les llengües del cor
i tinta com el mar
generós de les illes,
sembram versos per fer
florir lliures i oberts
al sagrat cos del món
sentit i veritat.
Més que d'on hem nascut
som del lloc que estimam
i lectors agraïts
que tenim el que dam
feiem diversos un sol
gran poema on no hi ha
més pàtria que la vida.
Los dos poemas tienen su relación, no? Feliz lectura!
