En el capítulo de recomendaciones, el libro de Oriol Izquierdo, "Moments feliços", primer libro de poemas de este autor y que es una delicia. Otro gran poeta, Carles Torner, dice a propósito de él:
"Allò que més m'astora de 'Moments feliços' és que és, alhora, un primer llibre i un llibre de maduresa. Sens dubte la quarta part del llibre, que recull els poemes que l'Oriol dedica a la seva filla, i sobretot els escrits arran de la seva mort, es troben entre la millor poesia que s'ha escrit en català des de fa anys. Té un to radicalment personal. L'Oriol ha aconseguit un aliatge que, com en els metalls preciosos, combina sàviament l'expressió del dol per la filla morta i una austeritat extrema. Aquesta renúncia a tot excés de patetisme, aquesta modèstia, és la que, en la lectura, corprèn, aferra, inunda... Però una veu tan sàvia no s'assoleix de cop i volta: la maduresa del llibre està precisament en la unitat del seu to. Són poemes escrits durant molts anys, que han anat combinant la ironia i el desencís, la insinuació i el coratge, la convicció (la tossuderia fins i tot) i l'humor, l'esperança i un pessimisme lúcid..."
Como siempre, ¡feliz lectura!. Os dejo una pincelada, va.
PRELUDI
Mira-t’ho bé,
ben clar, ben net.
No alcis els ulls
damunt els ulls,altiu, de l’altre
ni els deixis caure,
fosc, fins als peus.
Mira-t’ho bé,
ben net, ben clar.
Mira-ho tot bé,
que això s’acaba.
"Allò que més m'astora de 'Moments feliços' és que és, alhora, un primer llibre i un llibre de maduresa. Sens dubte la quarta part del llibre, que recull els poemes que l'Oriol dedica a la seva filla, i sobretot els escrits arran de la seva mort, es troben entre la millor poesia que s'ha escrit en català des de fa anys. Té un to radicalment personal. L'Oriol ha aconseguit un aliatge que, com en els metalls preciosos, combina sàviament l'expressió del dol per la filla morta i una austeritat extrema. Aquesta renúncia a tot excés de patetisme, aquesta modèstia, és la que, en la lectura, corprèn, aferra, inunda... Però una veu tan sàvia no s'assoleix de cop i volta: la maduresa del llibre està precisament en la unitat del seu to. Són poemes escrits durant molts anys, que han anat combinant la ironia i el desencís, la insinuació i el coratge, la convicció (la tossuderia fins i tot) i l'humor, l'esperança i un pessimisme lúcid..."
Como siempre, ¡feliz lectura!. Os dejo una pincelada, va.
PRELUDI
Mira-t’ho bé,
ben clar, ben net.
No alcis els ulls
damunt els ulls,altiu, de l’altre
ni els deixis caure,
fosc, fins als peus.
Mira-t’ho bé,
ben net, ben clar.
Mira-ho tot bé,
que això s’acaba.
No hay comentarios:
Publicar un comentario