jueves, 31 de enero de 2008

Poética 14. Homenaje (5)

Mañana, viernes 1 de febrero, Montserrat Abelló cumple 90 años. Se trata de una gran poeta, una mujer de una personalidad extraordinariamente fuerte, dotada de gran sensibilidad y que sabe estar cerca de cuantos desean conocerla. He tenido la suerte de compartir con ella algunos momentos inolvidables con los amigos de Alella y creo que, sin duda ninguna, merece una poética de homenaje que, humildemente, le dedico.



Selecciono dos poemas de esta autora, que espero que os gusten:


Tot cau, tot es desfà.
Aferrisadament
lluitem en mig de
tanta fam, de tants desastres.
Tanmateix, encara que sols
en tinguem un respir lleu,
quin goig el viure!

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Ens encercla un odi ancestral
que aniquila els anhels
més purs.
Quins moments més durs,
més mesquins
ens ha tocat de viure!
L’asfalt de la ciutat
ho envaeix tot i busquem
llibres entre les runes.
I tanmateix, escrivim
amb el temor que
se’ns perdin les paraules.

Y, también, para que la fiesta y la celebración sean como se merece, la podemos escuchar y ver:

http://www.youtube.com/watch?v=zwq0bOvaZOk


No hay comentarios: